Los límites de la ciudad : infraestructura histórica rural vs. Crecimiento urbano. El caso práctico de L'Ortoll, en Vilanova i la Geltrú [Fitxer informàtic]
/ Gerard Martínez Görbig
Martínez Görbig, Gerard[S.l.] : Centre de Politica de Sol i Valoracions, CPSV : Universitat Politècnica de Catalunya, UPC, 2019
El creixement poc controlat - o gens - de les ciutats de mida a les perifèries de les metròpolis, o simplement en mitjans rurals o agrícoles ha suposat en nombroses ocasions l'aparició d'espais (¿escombraries?) Poc ortodoxos que confronten amb el teixit impost d'aquests assentaments urbans. Els límits de les ciutats fora de l'àrea metropolitana queden en una posició conflictiva a l'enfrontar-se amb el territori prèviament existent, ja que les ciutats esmentades no tenen força suficient per enfrontar semblant terreny, i al seu torn, perquè el sistema d'infraestructura de connexió entre elles, fragmenta i divideix el terreny accidentalment, fent-li perdre a aquest la seva identitat.La no connexió entre el món rural i desurbanitzat amb les ciutats esdevé un problema per al creixement sostenible de el teixit, la solució actual ha d'incloure diferents conceptes essencials per al desenvolupament territorial contemporani, com ara sostenibilitat, tecnologia, economia o societat. Per tant, es proposa, més que imposar urbanitat en aquestes zones, el incloure-les dins dels nuclis urbans, permetent així la inclusió de nous llenços que serveixin a el desenvolupament urbà amb espais verds, equipaments, zones industrials o d'altres.S'ha pres com a cas pràctic al parc de l'Ortoll, a l'oest de Vilanova i la Geltrú (Barcelona), on la relació amb la ciutat ha quedat negativament influenciada pel procés d'urbanització, esdevenint una parcel·la abandonada de grans dimensions. Per poder tractar els límits de la zona segons el descrit anteriorment, s'ha procedit amb una anàlisi amb tres enfocaments diferents, utilitzant fonts dels arxius històrics, ortofotografies, tecnologia GIS i treball de camp, incloent la interacció amb associacions de conservació:- Morfològic i geogràfic: evolució de la topografia i de el terreny.- Funcional i social: diferents usos de la zona al llarg de el temps.- Històric, per comprendre i associar els dos anteriors.- Després de realitzar aquesta anàlisi, s'aconsegueix arribar a diferents conclusions, que permeten desenvolupar diferents hipòtesis sobre el perquè de la col·lisió desfavorable:- El terreny de l'Ortoll pertany a un sistema molt més gran que el territori en si mateix: la infraestructura pertanyent a el sector primari a tot el territori autònom català.- El creixement ràpid i indiscriminat de la ciutat no gestiona els seus límits i no pot afrontar la inclusió d'altres sistemes ja creats.- El desenvolupament de sistema infraestructural interurbà amb Barcelona i Tarragona (principalment) crea vies ràpides d'una velocitat diferent i incompatible amb el rural, que fragmenten el territori original.- El sector primari queda dissuadit per un sistema econòmic terciari i secundari de major força, deixant obsoleta la zona.- La necessitat de conservació de l'interès històric i natural de la zona topa amb els plans d'urbanització i l'especulació de la zona.- Observem també dos fronts diferents d'actuació versus la zona en qüestió:- El sector immobiliari, que intenta especular amb el territori.- L'acció social, que intenta recuperar el territori, amb una taxa d'èxit més gran.A l'interpretar l'obtingut, es conclou que per a la integració de noves zones amb capacitat de dotar la ciutat d'espais verds, públics i amb possibilitats, d'una manera corresponent a l'evolució actual de les ciutats, es necessita treballar els límits entre teixit urbà com elements independents, i posteriorment marcar pautes de desenvolupament per a la zona, sempre creant un vincle amb les diferents capes que té la ciutat (física, econòmica, social, digital, etc.) i el nou territori.A més, a partir de l'anàlisi realitzada s'intueixen diferents pistes en què s'han de basar els projectes en aquest tipus de territoris per tenir èxit:- La interacció social amb el terreny. El mateix usuari com a generador de ciutat.- El respecte de l'existent; natural, històric i urbà.- El dèficit funcional d'una zona en concret.- La capacitat de crear un sistema amb entitat pròpia, però permeable a banda i banda.Finalment, s'intenten aplicar les diferents conclusions sobre el terreny amb un projecte d'urbanització de el límit en qüestió, la forma en aquest àmbit en concret va ser un petit campus d'arqueologia, que va complementar i integrar el que actualment ja està passant a la zona i s'estendrà al territori en qüestió.
